Teranga, El punt de trobada entre Senegal i Catalunya

Destí: La Casamance

A les acaballes de la carrera tenia poques coses clares, no obstant, el què sí tenia clar era que volia treballar i professionalitzar-me en l’àmbit de la cooperació internacional pel desenvolupament. D’aquesta manera vaig començar a buscar consells, informació, formació... i de tot plegat vaig extreure una conclusió: havia d’anar sobre el terreny per veure de prop el treball de la cooperació i per comprovar què era la professió a la qual em volia dedicar.

Entre les meves responsabilitats hi havia la identificació de possibles activitats a subvencionar, com per exemple la creació d’hortes de dones amb capacitació per part de tècnics locals o construcció de centres sanitaris sol·licitats pel Departament de Salut o rehabilitació de classes danyades pel conflicte o pous en barris que quedaven endinsats a la selva....

No tenia cap destí concret, així doncs l’ONG amb la que col·laborava des de feia uns anys em va anunciar que em contractava de tècnic expatriat, i que el meu destí seria Senegal, Àfrica subsahariana, concretament una regió anomenada Casamance. Altres cooperants de la mateixa ONG, m’explicaven que tot i ser una zona amb conflicte era molt tranquil·la, amb mar i laberints de braços de mar per on m’hauria de desplaçar amb barca (més tard vaig aprendre que dels braços de mar se’n deien “bolongs” i que era un paisatge característic de les zones humides de manglars), amb un paisatge molt pla i amb gent molt hospitalària.

I amb un obrir i tancar d’ulls va arribar el dia, després de trobar-me amb el delegat de l’ONG a Senegal (tot un veterà, que ja portava més de 5 anys vivint a Casamance), varem agafar l’avió cap a Dakar (capital de Senegal) i de Dakar avió a Cap Skirring, poble de la costa oceànica de la Casamance, a 80 quilòmetres de Ziguinchor (capital de la Baixa Casamance). I així va ser com, després de passar la meva primera nit a Cap Skirring, vaig sortir cap al poble on viuria durant més de 2 anys, Oussouye, a mig camí entre Cap Skirring i Ziguinchor. No va caldre realitzar massa quilòmetres per adonar-me de la bellesa del paisatge, durant els dies previs m’ho havia intentat imaginar, però la realitat ho superava: braços de mar per tot arreu, manglars al voltant dels braços, ocells, molta verdor, vaques, mones, arbres enormes (Baobabs, Fromagers, Mangos, Anacardiers...), cases de fang amb sostres de palmera, palmeres i gent caminant pels llocs més recòndits cap a diferents direccions...

L'arribada a Oussouye

Però encara em quedava el millor de tot, conèixer a la gent d’Oussouye, els veïns, la gent del treball, les autoritats tradicionals (rei, consellers, savis del poble), les autoritats locals (alcalde)... No va ser gens difícil, ans al contrari, al cap de quatre dies semblava que conegués a la gent d’Oussouye de tota la vida, i que ells em coneguessin de tota la vida.

I evidentment, amb l’arribada a Oussouye també va començar el treball de tècnic cooperant expatriat. I entre les meves responsabilitats hi havia la identificació de possibles activitats a subvencionar, com per exemple la creació d’hortes de dones amb capacitació per part de tècnics locals o construcció de centres sanitaris sol·licitats pel Departament de Salut o rehabilitació de classes danyades pel conflicte o pous en barris que quedaven endinsats a la selva.... També s’havien de seguir les activitats que ja estaven en execució, i a l’hora, avaluar-ne els resultat per tal de valorar la continuació del projecte. Tot plegat treballant conjuntament amb una organització local.

El meu primer projecte

Concretament el primer projecte que vaig formular i fer el seguiment, fou una acció subvencionada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), per la qual avui en dia treballo. Es tractava del projecte “Millora de l'accés a l'aigua potable i de l'organització social per la seva gestió, de la població del departament d'Oussouye“ que consistia en la construcció de 16 pous, realitzats en zones habitades de difícil accés. No va ser fàcil al principi, era època de pluges (de juny a octubre aproximadament) i estava tot paralitzat, ja que gairebé tots els pobles estaven abocats a realitzar el cultiu de l’arròs, el qual no és individual sinó que es fa de forma col·lectiva, per generacions.

I quan l’època de pluges va acabar, les brigades de l’organització local van començar a construir i el tècnic de laboratori de l’hospital del departament (un gran professional), va començar a desplaçar-se per tots els pobles per crear els comitès que gestionarien les infraestructures i les mantindrien. Per part meva eren hores i hores de feina, sobretot davant de l’ordinador completant informes i quadrant factures, i de tant en tant el millor, els desplaçaments sobre el terreny, amb molta paciència, hores d’espera, calors, desplaçaments per pistes poc transitables... de fet, és quan veies el treball que realitzaven dia a dia el personal local, quan palpaves el què havies escrit mesos abans, el moment quan comprovaves de primera mà la feina de la cooperació.

I així podria escriure pàgines i pàgines, vivint el dia a dia, treballant i passant les estones lliures parlant de temes comuns com el futbol, de coses extraordinàries per mi com eren els rituals animistes de la zona o les tradicions, o de coses extraordinàries pels locals com era els nostres costums aquí. Passant els dies, compartint, col·laborant i, al mateix temps, cooperant.

L’ACCD al Senegal

Senegal és país prioritari de la Cooperació Catalana segons el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya 2007 – 2010. L’estratègia de l’ACCD a Senegal es concentra a la regió natural de la Casamance, d’on provenen molts dels immigrants senegalesos que viuen a Catalunya. Concretament les accions es concentren a la Regió de Kolda, una de les regions més pobres i desfavorides del país.

Els principals sectors on intervé ACCD a Senegal són la millora de les capacitats productives de la població rural, és a dir, millorar l’accés de la població a l’aigua i millorar la producció agrícola i ramadera; la promoció de la governança i enfortiment del teixit social a través del suport a l’Agència Regional de Desenvolupament de Kolda (ARD-K); també es dóna suport a l’enfortiment del teixit associatiu de la regió. Un altre objectiu de l’ACCD a Senegal és el dret a la salut a través d’ONG catalanes que duen a terme projectes de lluita contra el VIH/SIDA, la malària i la tuberculosi, o la millora de les infraestructures sanitàries. L’equitat de gènere és un objectiu que es té en compte en gairebé totes les intervencions.

Finalment cal mencionar el treball en codesenvolupament, dut a terme amb la voluntat de promoure la participació dels i les immigrants senegalesos en el desenvolupament del seu país d’origen, és amb aquest objectiu que l’ACCD està donant suport a la Coordinadora d’Associacions de Senegalesos a Catalunya (CASC).