Teranga, El punt de trobada entre Senegal i Catalunya

Nosaltres vam anar a Senegal l’estiu passat

Hem de reconèixer que ens va ser difícil adaptar-nos-hi, era la primera vegada que viatjàvem a un país tan diferent d’Europa, però ara podem dir que va ser una experiència que no oblidarem mai.

Adaptar-se a les condicions meteorològiques, horaris i manera de funcionar d’un nou país és difícil, però no té res a veure amb aprendre a viure segons una manera de pensar i una manera de concebre la vida a la que no estàs acostumat.

El primer a superar per gaudir d’un país tan extraordinari com Senegal és la por. Has de ser capaç de superar les barreres que la diferència i allò desconegut, inconscientment, col·loquen al teu entorn: atrevir-te a parlar amb desconeguts, no desconfiar del mal estat de les coses, aprendre a escoltar la gent autòctona i sobretot no maleir-los perquè saben assaborir el moment i han après a no preocupar-se tant pel temps; i és que t’afartaràs de sentir dir als senegalesos “Tu saps segur què et passarà demà? No, oi? Doncs no et preocupis i pren-te un te”.

Això ens va passar moltes vegades, sobretot quan havíem d’esperar el transport públic. Per Senegal hi vam voltar durant tres setmanes pel nord i la costa i també pel sud, la Cassamance. Tots els trajectes els vam fer en tranport públic, creiem que és la millor manera de viure un país i també la més econòmica, tot s’ha de dir. Els senegalesos són un exemple de paciència. Allà, quan vols viatjar, has de saber on vols anar però no intentar esbrinar mai quan sortiràs ni quan arribaràs, perquè és impossible, t’hi deixaràs els nervis i no gaudiràs del fet de saber esperar. Es tracta d’arribar a l’estació, demanar pel bloc d’autobusos que van al destí desitjat, comprar bitllet, fer-t’hi un lloc i esperar senzillament a que tots els seients s’omplin, n’hi ha 22 o 7, depenent del vehicle que vulguis utilitzar i del preu que vulguis pagar pel bitllet, evidentment. I això pot succeir en quinze minuts, una hora o tot un dia, depenent de si el destí està molt sol·licitat o no aquell dia. El que has de fer és agafar lloc i invertir el temps observant, perquè una estació és un formiguer de situacions ben divertides, gent ben curiosa i venedors ben simpàtics. I aquest és un altre tema, comprar i vendre. Has d’aprendre a comprar “a l’africana” i si ho intentes al final acaba sent una transacció divertida i acabes passant una agradable estona. Una de les primeres vegades que vam anar a un mercat, volíem una sandalies perquè les que teníem se’ns havien trencat. En vam estar mirant unes i a la que el venedor va veure que ens les estavem mirant més de dos segons de seguida ens en va treure de diversos tipus i mides. Quan en vam demanar el preu ens en va donar un de desorbitat, tant que de seguida vam girar-nos per marxar però ell ens va preguntar: “Però que no sabeu comprar? Jo us he de donar un preu desorbitat, vosaltres un de massa baix i anar fent fins que trobem el que ens convingui als dos i si no hi arribem doncs res, ningú està obligat a res”. Ens ho explicava amb un somriure als llavis i ben divertit, a ells els va el sou, però és com un joc i són molt bons fent cares, sembla que els senti malament que els diguis un preu massa baix però acabes aprenent que els senegalesos mai s’enfaden, de fet riuen molt i riuen de tot. És ben bé que com menys tens més capaç ets de gaudir del moment i de la vida. Passejant-nos en una de les nostres esperes a una estació, vam veure com un grup de venedors reien i ens senyalaven, reien dels pantalons que portàvem. Eren aquells que són tan populars a occident avui en dia, aquells que els camals acaben a l’alçada del turmell, “cagats” se’n diuen i això mateix és el que els va fer tanta gràcia. La veritat és que es reien de nosaltres, però ho feien amb una franquesa que vam acabar nosaltres també rient i ensenyant-los com funcionaven. No sabien parlar francès i nosaltres només un parell de paraules en wolof però ens vam entendre i vam passar una bona estona.

La veritat és que Senegal és un país ben especial; té, com tot, coses bones i coses dolentes però si estàs disposat a que t’impregni te’n pots endur un molt bon record. Això sí, el que no has de fer mai és esperar que les coses funcionin com a casa, perquè aquesta és la gràcia: que no ets a casa!