- Inici
- Viure a Catalunya
- Habitatge
- Lloguer
Lloguer
Condicions d'arrendament d'un habitatge
Viure en lloguer significa fer ús d’un habitatge que és propietat d’una altra persona a canvi d’una compensació econòmica. La relació entre l’arrendatari (qui viu) i l’arrendador (qui lloga) quedarà subjecta a les condicions que s’estableixen amb un contracte d’arrendament.
Quina documentació has d’aportar?
- Carnet d’identitat o passaport
- Permís de residència i treball
- Còpia del contracte de treball i de les nòmines
- Aval bancari que garanteixi que pots pagar el lloguer
Condicions econòmiques
Mensualitats
És la renda contractual: l’import que el llogater paga al propietari amb periodicitat mensual a canvi de l’ús de l’habitatge. El pagament sol efectuar-se mitjançant transferència bancària, i l’arrendador ha de guardar-ne el rebut del pagament.
Fiança
La fiança és una quantia de diners (normalment una o dos mensualitats de lloguer) que es dóna, en metàl·lic, com a garantia de pagament abans d’entrar-hi a viure. Aquesta quantitat queda dipositada a l' Institut Català del Sòl (INCASÒL) en el moment d’efectuar-se el contracte, i no es retorna fins que aquest finalitza, sempre i quan no s’hagin produït desperfectes en la vivenda.
En cas que es produís alguna destrossa en el mobiliari, l’import d’aquestes reparacions es descomptarà de la fiança. Per evitar confusions, és important que en el moment d’instal·lar-te realitzis un inventari de l’estat dels materials, que hauràs de signar i adjuntar amb el contracte d’arrendament.
Dipòsit
És una quantitat de diners que l’arrendatari diposita en el banc com a aval de què el llogater podrà pagar el lloguer. Aquesta suma de diners quedarà immobilitzada durant el temps que duri el contracte. Tant la fiança com el dipòsit són garanties legals que els llogaters tenen davant d’un eventual impagament per part de l’inquilí.
IPC
El preu del lloguer s’incrementa anualment en base a l’indicador de preus al consum (IPC), la taxa que determina la variació dels preus dels béns i serveis de consum d’un país.
Durada del contracte
La durada del contracte d’arrendament s’estableix lliurement entre arrendador i arrendatari. La Llei d’arrendaments urbans obliga, però, a llogar l’habitatge per un període mínim de cinc anys. Es faran renovacions anuals, sempre que l’inquilí estigui conforme.
Relloguer d’habitacions o habitatges
L’habitatge només pot ser rellogat amb el consentiment per escrit del propietari. De tota manera, és recomanable que totes les persones que hi visquin signin com a titulars del contracte. Tampoc no està permès vendre com a habitatge un local no acomodat per viure-hi – i que no disposi de cèdula d’habitabilitat- com ara un emplaçament comercial o industrial.
