- Inici
- D'aquà i d'allÃ
- Tradicions
- Lluita senegalesa
Lluita senegalesa
Esport i tradició
La lluita senegalesa és el esport nacional del Senegal, a més d’una de les tradicions ancestrals del paÃs, especialment popular a la regió de Sine-Saloum i Casamance.
L’origen d’aquesta tradició data del segle XIII i es basa en les lluites de poder entre les diferents ètnies africanes. Els guerrers més musculosos i valents de cada grup protagonitzaven autèntiques lluites d’honor entre comunitats veïnes, on s’hi jugaven, normalment, bens materials, com part de la collita recol·lectada.
El ritual abans de començar la lluita era quasi més espectacular que el propi duel. Les dones de la tribu entonaven una pregà ria als déus, mentre de fons sonava la música de tambors que precedia l’espectacle. Els guerrers exhibien amb actitud triomfal el seu cos, vestits amb amulets, i eren esquitxats amb olis i aigua beneïdes pel xaman de la tribu. Aquesta tradició és d’origen animista, una corrent molt seguida a l’Àfrica Negra que creu en l’acció espiritual. Hi ha aldees selvà tiques que –alienes al avenços de la civilització- conserven quasi intacte aquest ritu.
La senegalesa és la única –de totes les altres variants africanes- que permet cops amb les mans (frappe). Un combat té una durada mà xima de uns 45 minuts, dividides en tres parts de 10 minuts i 3 pauses de 5 minuts cadascuna, sota la fixa supervisió de tres jutges. Aquest temps, però, sol exhaurir-se abans, ja que el combat finalitza amb la immobilització d’un dels jugadors i la posterior caiguda a terra d’aquest. Es considera que s’ha guanyat quan el cap, les natges o el cul del rival prenen contacte amb el sòl.
Amb el temps, de la tradició més ancestral la lluita senegalesa ha passat a convertir-se també en l’esport nacional. Cada dia més joves lluiten per participar en alguna de les federacions esportives que organitzen les lligues de lluita a escala nacional i internacional. Amb tot, són autèntics esdeveniments que conjuguen la vessant esportiva, cultural i folklòrica més genuïna del paÃs.
Foto de galex. Llicència cc (by-nc-sa)
