- Inici
- D'aquà i d'allÃ
- Contes
- Les quatre barres
Les quatre barres
L'origen del sÃmbol de l'escut catalÃ
La llegenda sobre l'origen d’aquest sÃmbol present a la bandera i l'escut catalans es remunta al temps del compte franc Carles el Calb (en Carlemany) i el seu nebot Gifré el Pelós, comte de Barcelona.
Diu la llegenda que Gifré el Pelós estava molt trist al seu castell de Valldaura. Els seus cavallers, preocupats, es preguntaven el motiu de tant desà nim i s’afanyaven a preparar-li caceres, balls i festins. Els à nims del comte no milloraven: era el seu blasó, tot d’or, però sense cap flor el que li produïa una gran tristesa.
Un dia, un gran enrenou va sonar al castell. Un avÃs de part del comte franc, l’oncle Carles el Calb, anunciava que els normands estaven envaint les terres franceses i que es requeria el seu ajut. Gifré el Pelós, amb tota la seva cavalleria, va acudir al camp de batalla: brandaren les espases amb força i carregaren amb Ãmpetu contra els enemics. Els normands, davant la superioritat de les tropes catalanes, no van tenir més remei que abandonar el territori a
corre-cuita.
Durant el combat, però, Gifré el Pelós caigué mortalment ferit. Malgrat la victòria aconseguida davant els normands, es lamentava de que el seu blasó continués totalment llis. Carles el Calb, conscient de l’honor que acabava de guanyar el seu nebot, s’untà els dits amb la sang que rajava de la ferida i marcà les quatre barres damunt del seu escut d’or. I aixà seria com aquest emblema d’honor lluiria per sempre en l’escut i la bandera catalans.
Foto de Santi MB. Llicència cc (by-nc-nd)
