- Inici
- D'aquà i d'allÃ
- Racons
- La Tarragona romana
La Tarragona romana
L'arquitectura d'una capital romana
Tarragona és una de les quatre provÃncies catalanes i la capital de la Catalunya sud, amb 144.163 habitants. Passejant pels seus carrers i racons no és difÃcil adonar-se del pes històric de què va gaudir en èpoques passades.
La seva posició geoestratègica i la proximitat al riu Ebre la van convertir, fa més de dos mil·lennis, en un punt molt atractiu per a les à nsies d’expansió de l’imperi romà . Els estudis històrics rebel·len que sobre l’any 27 A.C l’emperador August va crear un nou ordre administratiu per a l’imperi, i va situar Tarraco com a capital de la provÃncia Hispania Citerior Tarraconensis. Anys després van començar les construccions que tota capital de l’imperi havia de tenir, una arquitectura d’oci i entreteniment a l’alçada de la seva nova condició:
∞ Amfiteatre
L’amfiteatre fou construït vora mar a principis del segle II. De planta el·lÃptica, albergà combats de gladiadors i lluites d’animals, entre d’altres espectacles, fins que al segle V fou abandonat. Posteriorment, s’hi va construir una basÃlica paleocristiana i, més tard, en el segle XII, una església romà nica.
∞ Circ
El coliseu es va construir a finals del segle I. Amb una extensió reduïda (325m de longitud per 110 d’amplada), les restes actuals conserven algunes portes d’accés, diverses bovades, graderies, restes de la façana i del podi, aixà com el mur de dos metres d’alçada que assegurava la protecció d’un aforament de 20.000 espectadors. El circ era conegut per les carreres de cavalls i dividia la ciutat en dos parts: la civil i l’oficial o administrativa.
∞ Teatre
Es tracta de l'únic teatre d’origen romà existent a Catalunya. En temps de major apogeu de l’imperi romà comptava amb uns jardins extensos, termes públiques i un espai per a danses i representacions religioses. La seva preservació ha perillat en nombroses ocasions. Va ser l’any 1977 quan la iniciativa ciutadana va aconseguir frenar l’afany constructor i va declarar les restes conjunt d’utilitat pública i patrimonial.
L’esplendor de Tarraco en aquells anys fou més que notòria. Era centre religiós i administratiu i convenció de consells provincials; i el seu conjunt arquitectònic ocupava una extensió de més de 7 hectà rees. Amb els anys, però, la nova divisió administrativa imposada per Diocleciano va fer que Tarraco perdés la capitalitat provincial i molts edificis fossin abandonats. El procés de recessió va culminar amb la invasió dels musulmans l’any 714.
La memòria no ha volgut deixar en l’oblit el pes de Tarragona com a emplaçament clau en la història de la antiguitat mediterrà nia. AixÃ, la UNESCO va declarar la ciutat Patrimoni de la Humanitat l’any 2000.
